Eroticism has this in common with an addictive drug: that there is a coercive element to its pleasure with which part of us is in complicity, and part not. Thus ever since time began men have been trying to enjoy eroticism without being destroyed by it. Societies, religions can be defined in the way they deal with this conundrum. Polygamy, monogamy with repression, monogamy with affairs, monogamy with prostitutes, serial monogamy. Not to mention individual solutions of great ingenuity, or desperation: Victor Hugo with the door knocked through the wall of his office, to let in a girl each afternoon. Auden's flair for finding call-boys in every town. Picasso who simply refused when wife and mistress demanded he choose between them. Then there is always the hair-shirt of course. But perhaps the thing to remember when you wake up with a life full of fresh paint and tortuous complications is that eroticism wasn't invented for you, nor merely for the survival of the species perhaps, but for a divinity's entertainment. Nothing generates so many opportunities for titillation and schadenfreude as eroticism. Which is why it lies at the centre of so much narrative. How the gods thronged the balconies of heaven to see the consequences of Helen's betrayal! And your friends are watching too. Your antics have put the shine on many a late-night conversation.
On the borders between mythology and history, that wily survivor Odysseus was the first who learnt to trick the gods. And perhaps his smartest trick of all was that of lashing himself to the mast before the Sirens came in earshot. There are those of course who are happy to stand at the railings, even scan the horizon. Otherwise, choose your mast, find the ropes that suit you: sport, workaholism, celibacy with prayerbook and bell... But the kindest and toughest ropes of all are probably to be found in some suburban semi-detached with rowdy children and a woman who never allows the dust to settle for too long.
| En l'erotisme, com en les drogues, hi ha un element que ens impedeix fruir-ne amb llibertat; quelcom que ens hi atrau i que ens en fa fugir alhora. Així, des de l’inici del temps, els homes han cercat complaure’s de l’erotisme i evitar que aquest els destruís.
Podríem definir les societats i les religions segons la forma amb què afronten aquest gran conflicte: la poligàmia, la monogàmia reprimida, la monogàmia infidel, la monogàmia amb prostitutes, la monogàmia en sèrie, etcètera. I això, per no parlar de solucions individuals del tot ingènues o desesperades: a través d’una porta falsa a la paret, Víctor Hugo rebia cada tarda la visita d’una noia al seu despatx; Auden tenia nas per trobar noiets a cada ciutat; Picasso es va negar en rodó a escollir quan la dona i l’amant li varen demanar que es decidís entre l'una i l'altra. És clar que sempre queda el cilici. Ara bé, potser cal que tingueu present, quan us desperteu amarats de sensualitat i turmentats pels remordiments, que probablement l'erotisme no el varen inventar per a vosaltres, ni tan sols per a la supervivència de les espècies, sinó per al gaudi dels déus.
Res com l'erotisme ofereix tantes oportunitats per al plaer en l'excitació i en la dominació d’altri. I per això és present al bell mig de tants relats. Així com els déus s’abocaren als balcons del cel per contemplar les conseqüències de la traïció d’Hel•lena, els vostres amics us observen i les vostres gestes han amanit més d'una tertúlia a hores petites.
A mig camí entre la mitologia i la història, Ulisses, el supervivent astut, va ser el primer d’aprendre a enredar els déus. Lligar-se al pal major abans que el cant de les sirenes li arribés a les oïdes va ser un gran encert.
És clar que també n'hi ha d'altres que en fan prou guaitant l'horitzó.
Si vosaltres no sou d'aquests, escolliu el pal major, trobeu les cordes que més se us adiguin: esport, addicció a la feina, celibat amb llibre de pregàries i campaneta… Tanmateix, els nusos més gentils i resistents potser els trobareu en una casa aparellada, amb uns marrecs carabruts i una dona feinera.
|